dimarts, 1 de juny de 2010

Invitació a la Sardana (II)

Sant tornem-hi!
Vet aquí el segon fascicle sobre una de les nostres danses nacionals. Començarem amb la cançó que aporta el títol a l'entrada, el llamp de cançó, és a dir amb bona musica i bona lletra, dels Tres Tambors. Bé, serà millor que en gaudiu directament.






I seguirem voltant per aquells llocs que voregen la sardana. Si l'anterior peça se centrava en la coreografia i la sociologia del ball la que tot seguit us proposem aprofita la cobla per fer aterrar una bellíssima cançó brasilera. Al text "La banda" passa a ser una cobla i els vents són fiscorns, tibles, tenores i flabiols. Assaboriu aquesta meravella d'Els de la Torre, al nostre parer uns pares espirituals de La Trinca.






I ens permetreu un parell d'estirabots per enllestir l'article. Ens endinsarem als perillosos setanta. L'un és una rumba del Paio Juan Manuel on la sardana hi apareix esmentada com a símbol d'indiscutible catalanitat (des de fora les coses es veuen més clares) i citada rítmicament i contrapuntístic a l'introit. Espero que tot i que la proporció de català es baixa l'hi trobeu la gràcia. "Playas catalanas", platges catalanes.






I per acabar-ho d'adobar una estripada forta. La versió de la Santa Espina d'un conjunt molt agosarat, Slàlom. Ja som al 1977 i de la producció se'n va fer càrrec un gallec universal Xoan Pardo. Embolica que fa fort!






Amunt els cors!

3 comentaris:

Oriolet ha dit...

Quin paio, el Juan Manuel!

el Nano ha dit...

Bon dia mestre!
I espera't que encara ens queda una tercera remesa de sardanisme il·lustrat.
Escolta, prepara't que l'Aplec Vallesà ja té data: el 20 de novembre.
Vinga, fins la propera.

Oriolet ha dit...

Perfecte!
Apuntat a l'agenda!
Espero amb candeletes la 3a remesa ...
Salut!