Bon dia a tothom,
amb el vostre permís compartiré amb tots i totes vostès l'alegria de la Gran Troballa del cap de setmana. Feia mesos que seguia qualsevol rastre de modernor aborigen occitana...la cerca semblava estèril, quan de sobte un mercat de vell m'ha regalat la sorpresa que us mostro. La baula perduda de la cosa occitana? Entre el folklore, la cançó protesta i la riproposta hi havia un caminet...i ha aparegut!
Marcel Amont, 1962....
La primera perla..."Dus pastous a l'oumbretto"" , doo-wop bearnès?
I la segona, el preciós i encomanadís himne occità "Aqueras Montanhas", amb flaires de calipso i cors corprenedors,
Apa-li, pirinencs i ben moderns!!!
pd. Sí, d'acord, se li escapa una pixerada en patuà parisenc a mitja cançó, però amb unes errrrrres tan nostrades que fan goig!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada