Jaç de la casa. Som Negres (I)

Benvolguts i benvolgudes aborígens i extraterrestres,
la lectura d'un bon llibre, "El cas Jamboree" d'en Pere Pons m'ha fet descobrir unes declaracions estratosfèriques del mestre del bop, Tete Montoliu. Diu que en Ben Webster va dir durant una gravació compartida amb en Tete
-Aquest tipus espanyol té un swing com cap altre pianista blanc a tot Europa
I respongué el nostre pianista
-Jo no sóc espanyol, sóc català. No saps que tots els catalans som negres!

En un seguit de documents ho demostrarem. Per exemple vet aquí unes joves ben modernes de Banyoles amb la nostra estimada Moreneta a coll.

I diu que deia, segons "Tete: Quasi autobiografia" d'en Miquel Jurado:

"Els catalans hem patit una opressió semblant. Quan sento un negre cridar: 'Black is beautiful!', a mi em surt: 'Visca l'Empordà!', que ve a ser el mateix. Els comprenc perfectament quan diuen que estan orgullosos de ser negres perquè jo estic orgullós de ser català. Orgullós de la meva terra, de la meva cultura, del meu idioma, del pa amb tomàquet i també, per què no?, de la meva música, encara que m'agradi tocar-la amb una mica més de swing"

I per acabar-ho d'adobar, una prova sonora del seu art i del lligam, en una cas ben particular, amb el País. El disc promocional de les urbanitzacions de Calafat (1966) on hi apareixia amb un dels trios habituals (Billie Brooks i Erik Peter).

 "On the Green Dolphin Street", "Someday my Prince will come", "My foolish heart" i "Les Feuilles mortes"...espectaculars! I corrien per Calafat, com les motos del mític circuit, un dels bressols del motociclisme nostrat, que a hores d'ara omple cursa rere cursa els pòdiums del Mundial!

pd. guaiteu la cala, la barca i el margalló....negror mediterrània!