divendres, 23 de novembre del 2012

Més coses del Brasil...4t fascicle!

Bon dia a tothom,
us servirem dues perletes instrumentals més.
Començarem pel Frank Miller, el malnom artístic d'en Jaume Cristau, reputat compositor de sardanes que va fer discos per encàrrec a la discogràfica "San Diego", un segell turístic empordanès. Segurament el que l'ha fet més anomenat a segons quins cercles actuals és el de caire discotequer amb temes soulaires, però en té d'altres. També amb cognoms sospitosos als crèdits: Burrull, Ventura....
Vinga, som-hi


"Vaixellets de paper"




 I farem un salt important al temps. Us imagineu el famós "Soul Bossa Nova" d'en Quincy Jones tocat per una banda gegant de falbiols i secció de metall? Existeix! Meravella d'Els Francolins, conjunt tarragoní, enregistrada al segle XXI.




 Salut i encert.

pd.qui estudiarà la indubtable connexió entre Batman i la catalanitat?



dimecres, 14 de novembre del 2012

3r fascicle de bossa nova

Vinga, sempre endavant.
Vet aquí més delícies brasileres catalanes.


Meravelles instrumentals del mestre Orteu, guitarrista excepcional que combinava la feina d'estudi per encàrrec amb discos singulars i originals amb el seu nom. Del que va fer amb bossa nova us en servim dues mostres.

"Maria Ninguem"....
 
 "Doi..doi..."
 
 Tot joia.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Bossa nova....2n fascicle!

Vinga, seguirem bellugant l'ànima...
amb la Gran Tieta, la Gegantina Núria Feliu i dues meravelloses bosses noves seves dels seixantes.
"Jaç i samba"...què més es pot demanar?





 I una delícia del duet tot poderós Borrell-Andreu, "Ja estic bé així"





Què me'n dieu de la autèntica portada, eh? Ben casolana per tapar un disc Fundador...feta per alguna artista anònima de l'època.
Mmmm.....






divendres, 2 de novembre del 2012

Primavera de l'hivern....bossa nova-I


Apa-li, salut i bons aliments,
la calma després de l'ascensió, carregar i descarregar..
us venen de gust uns còmodes fascicles de bossa nova del País?
Començarem amb un "Desafinat" del gran Grau Carol (1963).




 I una obra mestra del tàndem excepcional Borrell-Andreu, "Sóc molt poca cosa" en versió de la gegantina Salomé (1968).






Aspaiet....