Impressionant, oi?
A nosaltres també ens va colpir la descoberta d'aquest conjunt al magnífic llibre que us recomanem de totes totes "Quan Lleida era ye-yé", fet pel Javier de Castro, l'Àlex Oró i el Josep Ma Ruiz i editat per Pagès Editors el 2005.
D'entrada el nom i després la imatge, moderna i acurada, que intentarem transmetre-us malgrat la poca traça amb l'escàner. Eren de Bell-lloc d'Urgell, al Pla d'Urgell, i van tocar entre el 1964 i el 1973.
Amb el vostre permís, i el dels autors del llibre, ens limitarem a transcriure alguns dels fragments on s'hi esmenta el grup.
"L'actuació més lluida, però, d'un grup de ye-yé local lluny de les terres de Ponent, fou la protagonitzada pels Som Indígenes amb motiu de la celebració, l'any 1968,del Primer Campeonato de Catalunya de Conjuntos, organitzat per Ràdio Barcelona dins el programa radiofònic "Musical Beat", un popular espai musical que conduïa el locutor lleidatà Joan Castelló Rovira. Aquella iniciativa va aplegar més de 100 conjunts de tot Catalunya, sis dels quals -Los Kifers, Los Betters, Som Indigenes, Els Bruchs i Los Legendarios i Los Miven- van ser
seleccionats per a la gran final que se celebrà al velòdrom de Mataró, sota l'atenta escolta d'un jurat d'especialistes entre els quals destacaven músics com el mestre Lleó Borrell (...)."
“Els Som Indígenes no només van participar en els concursos que es feien a Lleida. En el I Campeonato de Conjuntos de Catalunya celebrat a Mataró van quedar tercers, després de Los Kifers i Los Betters. Los Cervix, d’altra banda, van organitzar un festival per celebrar el seu primer aniversari. Entre els convidats hi havia Los Shock’s, “los máximos representantes del puro ye-yé de Berga””. Pg 145
“Los Jaguars, Les Lunettes Noires i Los Nobles van ser alguns dels conjunts que van participar en els concursos de la OJE. Els Som Indígenes, guanyadors de la quarta edició del concurs, van actuar unes setmanes després, durant la Festa Major de Lleida en un ball en honor de la reina de les festes i acompanyats per Les Lunettes Noires i Los Felinos, segon i tercer classificat , respectivament”. Pg 140
“Com en el cas anterior, tampoc el nom de Los Indigenas era el correcte. Suposem que l’autèntic i català Som Indígenes era encara “políticament incorrecte” i solia corregir-se – no per culpa dels seus membres- quan apareixia castellanitzat, sobretot als mitjans de comunicació”. Pg 153
“També és el moment de l’esclat popular dels Rolling Stones i del so Tamla Motown. És el cas de Som Indígenes, Oncle Mad o The Crows, que s’atreveiexen a fer versions més agosarades dels
seus hits predilectes (...).”. Pg 160
“Com recorden Salvador Escribà dels Som Indígenes o José Maceda de Los Celtas, “per a l’obtenció del màxim volum possible i d’aquell idolatrat so elèctric dels conjunts del moment, feia falta també un amplificador, sense la qual cosa la viabilitat del grup podia qüesitionar-se””. Pg 236
“Els indispensables desplaçaments per carretera als quals s’han vist abocats sovint els músics de carretera o els semiprofessionals comportaven, de tant en tant, algun desagradable experiència als seus protagonistes. A vegades, fins i tot, amb conseqüències
irreparables com en els cas del conjunt Som Indígenes, de Bell-lloc, que va patri la mort de dos dels seus membres en un accident de trànsit”. Pg 288
“Els seguidors i seguidores dels conjunts moderns es mostraven entusiastes amb els seus ídols . Els demanaven autògrafs en acabar les actuacions; hi lligaven o se’n feien amics; o com en els cas de les fans del conjunt Som Indígenes, demostraven fidelitat als membres del seu conjunt preferit amb fotografies i cartes de suport.”. Pg 296
