dilluns, 18 d’octubre del 2010

"Com el Vallès..."(II)

Sant Tornem-hi!
Un parell més de perles:
una super cançó, cara B de les Rondes del vi, del mestre Arnella. Amb músics de Màquina! i vents d'un cantant famós de l'època. Arnella? Vallès? Doncs sí! Resident a Santa Eulàlia de Ronçana, son avi de Barberà i exhabitant de Gallecs. Què més voleu? Apa-li a remenar els malucs i a rumiar.









I seguirem per la zona. Vet aquí una preciosa versió del Polnareff d'un conjunt d'entre Sentmenat i Caldes, els Drums. Sobren les paraules.






dijous, 14 d’octubre del 2010

"Com el Vallès no hi ha res"

Falten cinc setmanes per l'Aplec Vallesà i començarem a escalfar motors.
Encetarem la reinaxença del bloc amb un doll de modernisme comarcal: el sabadellenc Tony Vilaplana fent-nos ballar amb energia i elegància, "Jo sé d'un lloc". I sense cap mena de dubte, la portada més reeixida del modernisme aborigen.





I per arrodonir la primera entrega del viatge vet aquí una versió d'un clàssic feta a Terrassa. El "Tot negre" dels Xocs, gran grup i gran disc. I portada mítica.





Fins aviat!

dimecres, 23 de juny del 2010

Per Sant Joan

Visca Alacant!
Visca Xàtiva!
Visca Barcelona!
Visca Ciutadella!
Visquin la Ribagorça i el Pallars!
Visca la Flama del Canigó!
Visquin els Països Catalans!



dilluns, 7 de juny del 2010

2n Aplec Modernista d'Osona




Senyores i senyors, ja ho diu aquell que el revival 60's del Pop nostrat sembla que hagi florit en aquest 2010. Després dels xous modernistes muntats arreu del país des de finals del 2008, aquest final de primavera la nostra comarca encara la segona trobada d'amants de les scooters, la música, la festa i la modernor.
Us presentem doncs el 2on APLEC MODERNISTA D'OSONA, i aquest en serà el programa.

*Dissabte 12 de juny:
11h. ESCUTERADA TRADICIONALISTA. Trobada de Vespes i Lambrettes a la Pl. de la Catedral de Vic.
14h. Dinar popular amb entrega de premis.
Tarda de cinema, gimcana motoritzada i música Ie-ié aborigen.
23h. Concert amb THE BREAKAWAYS (Powerpop-BCN) + Dj Count Jo jo (Reggae, Rocksteady, Ska-Itàlia) + Pd Badabadoc (Ie-ié, Soul, Pop-PPCC)

Tots aquests actes es realitzaran a la taverna La Terra. C/ Ramada, 25. Vic.

*Diumenge 13 de juny:
9h. Concentració, amb esmorzar, de Land Rovers antics i scooters a Folgueroles, amb la presència i com a convidats del Vespa Club Osona.

Molt important!!!!
Inscripcions per l'escuterada i el dinar a: torrisme@gmail.com abans del dia 9 de juny.

SALUT I MODERNOR!!

Ho organitzen i hi col·laboren: Vespa Club Osona, Taverna La Terra, Breakaway BCN i Selectors Badabadoc.

--
La virtut és l'instint de superar els instints.
F. Pujols

Eric de Vic.

dimarts, 1 de juny del 2010

Invitació a la Sardana (II)

Sant tornem-hi!
Vet aquí el segon fascicle sobre una de les nostres danses nacionals. Començarem amb la cançó que aporta el títol a l'entrada, el llamp de cançó, és a dir amb bona musica i bona lletra, dels Tres Tambors. Bé, serà millor que en gaudiu directament.






I seguirem voltant per aquells llocs que voregen la sardana. Si l'anterior peça se centrava en la coreografia i la sociologia del ball la que tot seguit us proposem aprofita la cobla per fer aterrar una bellíssima cançó brasilera. Al text "La banda" passa a ser una cobla i els vents són fiscorns, tibles, tenores i flabiols. Assaboriu aquesta meravella d'Els de la Torre, al nostre parer uns pares espirituals de La Trinca.






I ens permetreu un parell d'estirabots per enllestir l'article. Ens endinsarem als perillosos setanta. L'un és una rumba del Paio Juan Manuel on la sardana hi apareix esmentada com a símbol d'indiscutible catalanitat (des de fora les coses es veuen més clares) i citada rítmicament i contrapuntístic a l'introit. Espero que tot i que la proporció de català es baixa l'hi trobeu la gràcia. "Playas catalanas", platges catalanes.






I per acabar-ho d'adobar una estripada forta. La versió de la Santa Espina d'un conjunt molt agosarat, Slàlom. Ja som al 1977 i de la producció se'n va fer càrrec un gallec universal Xoan Pardo. Embolica que fa fort!






Amunt els cors!

dijous, 13 de maig del 2010

Invitació a la Sardana (I)

"Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan"
Joan Maragall

El senyor Maragall ho tenia força clar, però com van interpretar el fenomen sardanístic els conjunts i solistes dels seixantes i dels setantes? La sardana és ja avantguardista de natural i versionar-la, reinterpretar-la és un joc que fa somriure.
La primera referència que en tracta a la nostra discoteca és l'epé imprescindible del gran Emili Vendrell, de l'any 1961, on hi revisita dos clàssics: la Llevantina i el Per tu Ploro. Fora de sèrie!







Saltem 5 anys per anar fins un dels projectes més interessants de l'època, Tenora 66. Un gran músic figuerenc i el seu conjunt, Mauné i els seus Dinàmics, van viatjar pel nostre cançoner amb un gust i un saber fer exquisits. Sobre una base rítmica moderna hi feien jugar i cantar la tenora i el saxòfon. Aquí us mostrem les versions que van fer de La Santa Espina i del Per tu ploro.




I tornem al subgènere de la sardana cantada. Us en mostrem una de cara B, ni més ni menys que la del senzill que contenia el dissortat "La, la ,la". En català el van enregistrar Els Stop i al darrera del disc hi ha la bella cançó sardanoide Cançó d'enamorats (Sant Jordi).



I com a cirereta del primer fascicle sobre la sardana vet aquí una aportació extraterrestre: la Sardana del Besós! Senyores i senyores, ni més ni menys que una composició xiulada del mestre Kurt Savoy, el reconegut xiulet de les pel·lícules de l'Oest!




Visca!

dimecres, 21 d’abril del 2010

Som Indígenes



Impressionant, oi?
A nosaltres també ens va colpir la descoberta d'aquest conjunt al magnífic llibre que us recomanem de totes totes "Quan Lleida era ye-yé", fet pel Javier de Castro, l'Àlex Oró i el Josep Ma Ruiz i editat per Pagès Editors el 2005.
D'entrada el nom i després la imatge, moderna i acurada, que intentarem transmetre-us malgrat la poca traça amb l'escàner. Eren de Bell-lloc d'Urgell, al Pla d'Urgell, i van tocar entre el 1964 i el 1973.
Amb el vostre permís, i el dels autors del llibre, ens limitarem a transcriure alguns dels fragments on s'hi esmenta el grup.
"L'actuació més lluida, però, d'un grup de ye-yé local lluny de les terres de Ponent, fou la protagonitzada pels Som Indígenes amb motiu de la celebració, l'any 1968,del Primer Campeonato de Catalunya de Conjuntos, organitzat per Ràdio Barcelona dins el programa radiofònic "Musical Beat", un popular espai musical que conduïa el locutor lleidatà Joan Castelló Rovira. Aquella iniciativa va aplegar més de 100 conjunts de tot Catalunya, sis dels quals -Los Kifers, Los Betters, Som Indigenes, Els Bruchs i Los Legendarios i Los Miven- van ser seleccionats per a la gran final que se celebrà al velòdrom de Mataró, sota l'atenta escolta d'un jurat d'especialistes entre els quals destacaven músics com el mestre Lleó Borrell (...)."

“Els Som Indígenes no només van participar en els concursos que es feien a Lleida. En el I Campeonato de Conjuntos de Catalunya celebrat a Mataró van quedar tercers, després de Los Kifers i Los Betters. Los Cervix, d’altra banda, van organitzar un festival per celebrar el seu primer aniversari. Entre els convidats hi havia Los Shock’s, “los máximos representantes del puro ye-yé de Berga””. Pg 145

“Los Jaguars, Les Lunettes Noires i Los Nobles van ser alguns dels conjunts que van participar en els concursos de la OJE. Els Som Indígenes, guanyadors de la quarta edició del concurs, van actuar unes setmanes després, durant la Festa Major de Lleida en un ball en honor de la reina de les festes i acompanyats per Les Lunettes Noires i Los Felinos, segon i tercer classificat , respectivament”. Pg 140

“Com en el cas anterior, tampoc el nom de Los Indigenas era el correcte. Suposem que l’autèntic i català Som Indígenes era encara “políticament incorrecte” i solia corregir-se – no per culpa dels seus membres- quan apareixia castellanitzat, sobretot als mitjans de comunicació”. Pg 153

“També és el moment de l’esclat popular dels Rolling Stones i del so Tamla Motown. És el cas de Som Indígenes, Oncle Mad o The Crows, que s’atreveiexen a fer versions més agosarades dels seus hits predilectes (...).”. Pg 160

“Com recorden Salvador Escribà dels Som Indígenes o José Maceda de Los Celtas, “per a l’obtenció del màxim volum possible i d’aquell idolatrat so elèctric dels conjunts del moment, feia falta també un amplificador, sense la qual cosa la viabilitat del grup podia qüesitionar-se””. Pg 236


“Els indispensables desplaçaments per carretera als quals s’han vist abocats sovint els músics de carretera o els semiprofessionals comportaven, de tant en tant, algun desagradable experiència als seus protagonistes. A vegades, fins i tot, amb conseqüències irreparables com en els cas del conjunt Som Indígenes, de Bell-lloc, que va patri la mort de dos dels seus membres en un accident de trànsit”. Pg 288

“Els seguidors i seguidores dels conjunts moderns es mostraven entusiastes amb els seus ídols . Els demanaven autògrafs en acabar les actuacions; hi lligaven o se’n feien amics; o com en els cas de les fans del conjunt Som Indígenes, demostraven fidelitat als membres del seu conjunt preferit amb fotografies i cartes de suport.”. Pg 296