Benvolguda afició,
us servim unes delicioses tapes, d'una avantguarda vella i encisadora. De moment, la versió digital dels dos primers reculls de Modernisme Aborigen, que es van publicar el 2008 i el 2009 respectivament, amb els 1r i 2n Aplecs Modernistes Vallesans. La tria la van fer els Selectors Badabadoc (en els cas del primer volum amb molt de material d'en Marc Argenter, de l'Alexandre Bonanit i del Phil Musical) i els exquisits dissenys els va fer la Carla Garcia Peris.
Salut i Foc!
El País encès, les herbes remeieres a tot gas, les Fogueres a punt, els trons en espera....i del nostre gloriós paisatge....en destacarem...Menorca!!!!
Sant Joan, Ciutadella!!!
Una fantàstica imatge d'un conjunt de Ciutadella, The Juvent's Rythms...a la Cova d'en Xiroi!!
(extreta del magnífic volum "Folkis i Moderns. L'aventura de la música moderna a Menorca (1940-1980)" d'en Josep Portell Coll)
Un txa-txa amb airesoul del Manuel (1966) per engegar el ball
Un pèl de surf de Maó....amb els Nóvax i un clàssic indígena "Un Senyor damunt d'un ruc" (1967)
Maig del 68 a París? Aldarulls a les platges de Brighton el 64? No, home no!!! Jaleo a principis dels seixanta!!!!
Goita quin joc de mans!!
Érem negres, oi?
Aquí teniu aquesta imatge del llibre "El cas Jamboree"
Aleshores aquest dos negres de bracet eren amics, i l'americà, en Lou Bennett, com que voltava força per casa nostra va fer aquest disc meravellós
Amb un diseny excels d'en Jordi Fornas, artista gegantí, que ha estat estudiat per en Pau Llop i que ens ho explicarà demà mateix a l'Aplec de Ponent
I en diuen que
"Pau Llop, dissenyador gràfic lleidatà de l'estudi de disseny gràfic uoiea.info i professor associat de la UdL al grau de comunicació audiovisual. S'ha especialitzat en l'estudi de la gràfica dels seixanta a Catalunya i impartirà una xerrada sobre “Jordi Fornas i la construcció de la gràfica de la cultura catalana dels 60s”. Jordi Fornas, “És un dels artistes plàstics catalans més interessants i més valuosos de la seva generació, no només per la qualitat de la seva obra, sinó pels diversos itineraris en què l'ha sabut conduir.” Aquestes paraules d'Oriol Bohigas estan dedicades a Jordi Fornas (1927-2011). Fornas ha estat un dels referents gràfics dels seixanta a Catalunya, fou el dissenyador de capçalera d'Edicions 62, Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat entre d'altres, va marcar l'estil d'un país i un moment històric que Pau Llop ressegueix culturalment i gràficament."
Com que la imatge de l'inici és d'un llibre editat per Pagès, de Lleida, tot lliga. I per acabar-ho d'adobar, a Montserrat s'hi segueix la Regla de Sant Benet.....
Senyores i senyores!
Ja és aquí!
Un llamp d'Aplec, amb tots els ets i uts!
Guaiteu quin cartellot, en quantitat,
qualitat i forma!
El menú és divers i exquisit, i se'n podrien destacar tots els plats....no res, traieu-hi el nas, la poteta o qualsevol extremitat i de ben segur que en gaudireu.
Ara, potser una de les perles serà la recuperació d'una imatge històrica creada per en Ringo Julian fa força anys, disparada a la xarxa pel Robert Abella i retocada i feta fer enganxina pel Pau Llop i companyia....flipeu germanes i germans!! Us en quedareu sense?
Per cert, érem negres, oi? I tropicals!!! Guaiteu quina meravella brasilera del mestre Montoliu!!! Un tastet exquisit i magistral, amb la secció rítmica de l'Orquestra Mirasol (Lizandra+Díaz) i el senyor Moraleda a la verra. Editat el 1975, i sí, sona força malament...potser per qui ho va editar? Bé, en copsareu el saber fer igualment!
Benvolguts i benvolgudes aborígens i extraterrestres,
la lectura d'un bon llibre, "El cas Jamboree" d'en Pere Pons m'ha fet descobrir unes declaracions estratosfèriques del mestre del bop, Tete Montoliu. Diu que en Ben Webster va dir durant una gravació compartida amb en Tete
-Aquest tipus espanyol té un swing com cap altre pianista blanc a tot Europa
I respongué el nostre pianista
-Jo no sóc espanyol, sóc català. No saps que tots els catalans som negres!
En un seguit de documents ho demostrarem. Per exemple vet aquí unes joves ben modernes de Banyoles amb la nostra estimada Moreneta a coll.
I diu que deia, segons "Tete: Quasi autobiografia" d'en Miquel Jurado:
"Els catalans hem patit una opressió semblant. Quan sento un negre cridar: 'Black is beautiful!', a mi em surt: 'Visca l'Empordà!', que ve a ser el mateix. Els comprenc perfectament quan diuen que estan orgullosos de ser negres perquè jo estic orgullós de ser català. Orgullós de la meva terra, de la meva cultura, del meu idioma, del pa amb tomàquet i també, per què no?, de la meva música, encara que m'agradi tocar-la amb una mica més de swing"
I per acabar-ho d'adobar, una prova sonora del seu art i del lligam, en una cas ben particular, amb el País. El disc promocional de les urbanitzacions de Calafat (1966) on hi apareixia amb un dels trios habituals (Billie Brooks i Erik Peter).
"On the Green Dolphin Street", "Someday my Prince will come", "My foolish heart" i "Les Feuilles mortes"...espectaculars!
I corrien per Calafat, com les motos del mític circuit, un dels bressols del motociclisme nostrat, que a hores d'ara omple cursa rere cursa els pòdiums del Mundial!
pd. guaiteu la cala, la barca i el margalló....negror mediterrània!
