Aplec Modernista Mediterrani

I vet aquí un interludi. Just una setmana abans del gran Aplec Vallesà, un fantàstic escalfament, que de ben segur ens caldrà, a la capital del Bages.
Podeu contemplar el cartell tot escoltant una sorprenent versió d'un clàssic feta per una cantant de la comarca...

"Com el Vallès..." (III)

Aquesta setmana una dosi homeopàtica. Una preciosa cançó d'en Joan Baptista Humet, cantant nascut a Navarrès (la Canal de Navarrès) i que va créixer a Terrassa. A la seva versió la bellesa de la lletra i la melodia llueixen encara més mercès als magistrals arranjaments de l'immens Francesc Burrull.









Salut!

"Com el Vallès..."(II)

Sant Tornem-hi!
Un parell més de perles:
una super cançó, cara B de les Rondes del vi, del mestre Arnella. Amb músics de Màquina! i vents d'un cantant famós de l'època. Arnella? Vallès? Doncs sí! Resident a Santa Eulàlia de Ronçana, son avi de Barberà i exhabitant de Gallecs. Què més voleu? Apa-li a remenar els malucs i a rumiar.









I seguirem per la zona. Vet aquí una preciosa versió del Polnareff d'un conjunt d'entre Sentmenat i Caldes, els Drums. Sobren les paraules.

"Com el Vallès no hi ha res"

Falten cinc setmanes per l'Aplec Vallesà i començarem a escalfar motors.
Encetarem la reinaxença del bloc amb un doll de modernisme comarcal: el sabadellenc Tony Vilaplana fent-nos ballar amb energia i elegància, "Jo sé d'un lloc". I sense cap mena de dubte, la portada més reeixida del modernisme aborigen.





I per arrodonir la primera entrega del viatge vet aquí una versió d'un clàssic feta a Terrassa. El "Tot negre" dels Xocs, gran grup i gran disc. I portada mítica.





Fins aviat!

Per Sant Joan

Visca Alacant!
Visca Xàtiva!
Visca Barcelona!
Visca Ciutadella!
Visquin la Ribagorça i el Pallars!
Visca la Flama del Canigó!
Visquin els Països Catalans!

2n Aplec Modernista d'Osona

Senyores i senyors, ja ho diu aquell que el revival 60's del Pop nostrat sembla que hagi florit en aquest 2010. Després dels xous modernistes muntats arreu del país des de finals del 2008, aquest final de primavera la nostra comarca encara la segona trobada d'amants de les scooters, la música, la festa i la modernor.
Us presentem doncs el 2on APLEC MODERNISTA D'OSONA, i aquest en serà el programa.

*Dissabte 12 de juny:
11h. ESCUTERADA TRADICIONALISTA. Trobada de Vespes i Lambrettes a la Pl. de la Catedral de Vic.
14h. Dinar popular amb entrega de premis.
Tarda de cinema, gimcana motoritzada i música Ie-ié aborigen.
23h. Concert amb THE BREAKAWAYS (Powerpop-BCN) + Dj Count Jo jo (Reggae, Rocksteady, Ska-Itàlia) + Pd Badabadoc (Ie-ié, Soul, Pop-PPCC)

Tots aquests actes es realitzaran a la taverna La Terra. C/ Ramada, 25. Vic.

*Diumenge 13 de juny:
9h. Concentració, amb esmorzar, de Land Rovers antics i scooters a Folgueroles, amb la presència i com a convidats del Vespa Club Osona.

Molt important!!!!
Inscripcions per l'escuterada i el dinar a: torrisme@gmail.com abans del dia 9 de juny.

SALUT I MODERNOR!!

Ho organitzen i hi col·laboren: Vespa Club Osona, Taverna La Terra, Breakaway BCN i Selectors Badabadoc.

--
La virtut és l'instint de superar els instints.
F. Pujols

Eric de Vic.

Invitació a la Sardana (II)

Sant tornem-hi!
Vet aquí el segon fascicle sobre una de les nostres danses nacionals. Començarem amb la cançó que aporta el títol a l'entrada, el llamp de cançó, és a dir amb bona musica i bona lletra, dels Tres Tambors. Bé, serà millor que en gaudiu directament.






I seguirem voltant per aquells llocs que voregen la sardana. Si l'anterior peça se centrava en la coreografia i la sociologia del ball la que tot seguit us proposem aprofita la cobla per fer aterrar una bellíssima cançó brasilera. Al text "La banda" passa a ser una cobla i els vents són fiscorns, tibles, tenores i flabiols. Assaboriu aquesta meravella d'Els de la Torre, al nostre parer uns pares espirituals de La Trinca.






I ens permetreu un parell d'estirabots per enllestir l'article. Ens endinsarem als perillosos setanta. L'un és una rumba del Paio Juan Manuel on la sardana hi apareix esmentada com a símbol d'indiscutible catalanitat (des de fora les coses es veuen més clares) i citada rítmicament i contrapuntístic a l'introit. Espero que tot i que la proporció de català es baixa l'hi trobeu la gràcia. "Playas catalanas", platges catalanes.






I per acabar-ho d'adobar una estripada forta. La versió de la Santa Espina d'un conjunt molt agosarat, Slàlom. Ja som al 1977 i de la producció se'n va fer càrrec un gallec universal Xoan Pardo. Embolica que fa fort!






Amunt els cors!