Viam, per on passàvem....
per recomençar, un ball de moda La Brava. Proposta rossellonesa (tot i que es va editar a Font Romeu) que es veu que va tenir un cert ressò a París. Ves per on!
En qualsevol cas una meravella surf-sardanística sense parangó.
I la sardana d'una nordcatalana universal. S'explica tota sola i és un prodigi musical, de disseny i de so.
I podeu comprovar que es pot ser pubilla i noia ie-ié....la senyoreta del "Canto i vull viure " a Eurovisió també va revisar el nostre repertori sardanístic, amb un clàssic entre els clàssics, i fins i tot es va mudar per l'ocasió, tot despertant els més profunds complexes edípics dels pobres oients....
I ara farem sa darrera, una mostra d'intel·ligència extraterrestre....una sardana feta per castellans. Fins i tot, Els 7 d'Aquí en van fer un versió cantada.Vinga, pit i collons!
2 comentaris:
m'acaba de sortir de la bustia el tercer timbal del MODERNISME ABORÍGEN i abans de punxar-lo ja soc aquí per donar les gràcies a l'emissari i per dir que les mans em tremolen d'emoció.
i ara...ja premo la tecla.
merci bokú!
Uei mestre!
Esperem que t'agradi tant com a nosaltres!
Salut i foc!
Publica un comentari a l'entrada