dijous, 20 de gener del 2011

Una comparança (I)

Bon dia,
encetarem un seguit de comparances entre diverses versions. Els primers fascicles els dedicarem a la comparativa Rolling Stones vs The Beatles.
Per engegar, us servim dues versions ben originals, les que conté l'EP dels Bonds. De ben segur, un dels millors discos de l'època: el disseny, la qualitat musical i lletrística, la tria....tot rodó! Fonts ben informades asseguren que els artistes en qüestió eren els músics d'estudi de Concèntric. Les casualitats no existeixen.





El "Satisfaction"...però ben revisada, eh! Amb unes elegantíssimes flaires brasileres i una execució impecable. Gaudiu-ne!



I el "Yesterday"..."Ahir"! Sense deixar el nivell, prenen el clàssic dels Beatles i encara el fan més esponjós i tèrbol. Prodigiós. Mireu, mireu....

dimecres, 12 de gener del 2011

Post de convit



Doncs ves per on a Lleida hi teniu festeta de la bona el proper divendres 14 de gener.

Vinga, que engegi la Màquina!



I ballar que són dos dies!

dissabte, 1 de gener del 2011

La carta als Reixos

Encara hi sou a temps! Us presentem un seguit de llibres i documents il·lustratius del Modernisme Aborigen. Apa-li, a triar, remenar i cap al patge.



Aquest és un dels tres volums enciclopèdics que cal tenir sí o sí. Fa un extens i profund viatge per tota l'àrea d'influencia de la capital del Segre, des d'Andorra fins a Fraga, i aporta un munt d'informació.



Seria l'equivalent però a la regió de Girona. També hi trobareu un munt d'imatges, textos i documents frapants.



I a Menorca també s'hi ha fet una feina semblant. Seria una enciclopèdia més aviat de butxaca , però amb la mateixa voluntat.



I ara que hi penso...aquest també seria indispensable. Un llibre-catàleg amb les dades i les portades de tots els enregistraments aborígens de la dècada. A més, hi apareixen textos molt enriquidors.



I vet aquí el catàleg d'una exposició feta ara fa uns anys a l'Octubre de València. Fa una anàlisi molt intel·ligent dels trets fonamentals i de l'evolució dels dissenys dels discos. Per poc que pogueu, feu-vos-en a mans.



Afortunadament, als de l'Enderroc se'ls hi va acudir de reeditar, traduït i amb el mapa de conjunts i artistes original, un llibre boníssim sobre una de les meravelles del País, l'Ona Laietana. Està molt ben escrit, per un escriptor, i fet des de dins, en l'espai i els temps.



I seguint a la mateixa empresa, ara encara no fa un any van tenir l'encert de dedicar un monogràfic a la música lleugera del País durant els seixantes. És un volum bàsic per qualsevol persona que s'hi vulgui ficar.



Les casualitats no existeixen i un dels responsables de l'excel·lent qualitat musical de moltes cançons va ser, ha sigut i serà el Gran Mestre Borrull. Un rei Mides, transforma en or tot el que toca. Els del Jaç ens n'expliquen alguns secrets.



I per acabar, un llibre d'aventures que ens informa de forma ben amena sobre el modernisme internacional contemporani.

Salut i modernor!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Bon Nadal

Ara que ja som immersos al Nadal, beneïda immersió!, us desitgem que tot rutlli com cal. Vet aquí unes quantes portades que de moment no constitueixen delicte, tot i que algun disseny és de denúncia. Hi trobareu grups de moda cantant el Rabadà, mainada, sudamericans integradíssims, el Pau Riba a la falda del Lluís Llach i la magnífica versió del Desembre Gongelat feta pel Catalònia jazz quartet.























































I com no són tot flors i violes, us deixem assaborir la versió feta per uns nanos molt eixerits, el Belda i el conjunt Badabadoc, d'una cançó dels Senzills, el Malson abans de Nadal.
Apa-li! Bony any!




dimecres, 15 de desembre del 2010

Invitació a la Sardana (III)


Viam, per on passàvem....
per recomençar, un ball de moda La Brava. Proposta rossellonesa (tot i que es va editar a Font Romeu) que es veu que va tenir un cert ressò a París. Ves per on!
En qualsevol cas una meravella surf-sardanística sense parangó.













I la sardana d'una nordcatalana universal. S'explica tota sola i és un prodigi musical, de disseny i de so.




I podeu comprovar que es pot ser pubilla i noia ie-ié....la senyoreta del "Canto i vull viure " a Eurovisió també va revisar el nostre repertori sardanístic, amb un clàssic entre els clàssics, i fins i tot es va mudar per l'ocasió, tot despertant els més profunds complexes edípics dels pobres oients....




I ara farem sa darrera, una mostra d'intel·ligència extraterrestre....una sardana feta per castellans. Fins i tot, Els 7 d'Aquí en van fer un versió cantada.
Vinga, pit i collons!


dijous, 9 de desembre del 2010

Música concreta


Bon dia jovent airós,
el Pierre Henry va clavar el seu Psyché Rock als clubs, música concreta per ballar.
I al nostre país, que en tindríem algun mostra? Doncs vet-ne una de més clara que l'aigua! Música concreta? Sons reals? Cliqueu, cliqueu...

El que no sabem és si eren les bandes sonores de les pel·lícules de Perpinyà o ben bé què. Però que és ben nostrat i concretíssim és indubtable. El grup d'acompanyament de les artistasses, Natàlia i Cristina, són "Les Vibrations", per si el concepte no quedava clar.





dilluns, 6 de desembre del 2010

La capvuitada

No sé si m'explico....